Introducció

Aquest bloc ha estat creat per cinc alumnes del primer curs d'Educació Infantil; l'Alba Dominguez, la Sandra Checa, la Pilar Sevilla, la Ivette Amiell i l'Estel Daniel. 

Ha estat creat amb la finalitat de donar a conèixer i fomentar la literatura, els autors més importants amb els seus contes i  sobretot per a formar-nos nosaltres mateixes com a futures educadores, ja que el conte és i serà l'eina més important per als nens/es i per al seu aprenentatge. 

En aquest bloc hi podem trobar l'explicació, el resum i les diferents versions que podem trobar dels contes que hem escollit, la vida i les obres d'autors contemporanis i d'altres més moderns, que explicarem seguidament:

Charles Perrault

- La caputxeta vermella

- El gat amb botes

- La Cendrillosa

- La bella dorment

- El Barba blava

Germans Grimm

- La Capuxeta Vermella

- La Ventafocs

- La Blancaneus

- En Janot i Guideta

Andersen

- L'ombra

- L'aneguet lleig

- Les sabates vermelles

- La sireneta

- La reina de les neus

- El soldadet de Plom

Autors Contemporanis

• Chih- Yuan Chen - Guji Guji
• Janet i Allan Alberg -  El carter Joliu
• Mon Daporta i Óscar Millán - Una estranya bestiola
• Martin Barltscheit - El lleó que no sabia escriure
• David Mckee - Els conqueridors

L'adquisició de la competència literària

A través de l’ús de literatura a la classe com a forma de comunicació, és el començament de l’adquisició de la competència literària.

Els contes en els nens, ajuden  a la maduració afectiva dels nens. Van fer una anàlisi dels contes i van trobar que hi havia pocs personatges, molt tipificats i contrastats per característiques oposades, estructura dels episodis tancada, referències molt concretes i visuals ...

L’educació literària es proposa que un lector sàpiga com construir el significat del que llegeix a partir del que diu el text i així saber els significat del text. El nen ha de saber que probablement tot el que està escrit en el llibre no es veritat. El lector ha de saber distingir entre l’autor i el narrador. L’autor dona una sèrie de pautes per anar seguint les pistes.

S’ha de saber quins textos són adequats a cada edat.

Alguns estudis diuen, que molts llibres infantils de ficció, contradiuen a vegades les expectatives estructurals necessàries per a que els aprenents de lector adquireixin coneixements sobre les històries, a vegades perquè són limitats en el contingut o d’altres perquè eviten parts importants de l’estructura.

La imatge és un recurs que serveix per solucionar problemes de construcció i així que sigui més fàcil seguir la història.

Piaget es decantava més cap al desenvolupament lògic de l’infant i no al desenvolupament de la imaginació.

El text literari prové de dos àmbits d’estudi:

• El paper de la literatura en l’accés al text escrit: els nens aprenen més coneixements a partir de contes u folklore infantil.
• La comprensió de les narracions: la representació interna de l’estructura, el lector l’utilitza per entendre u recordar les històries. L’esquema narratiu es produeix a partir dels 4/5 anys.
• L’atenció actual cap a la lectura literària:  l’anàlisi de les històries era bàsicament la seva estructura narrativa, però ara s’amplia  a altres aspectes. Com per exemple la resposta del lector.

Adquisició de la literatura en dos tipus d’àmbit:

• L’adquisició de la forma: als 2 anys i mig l’infant construeix monòlegs, ja que l’adquisició apareix en edats molt primerenques.
• La relació entre l’experiència vital i la literària: la relació literatura amb la vida u la cultura del lector, evita la identificació de les competències literàries amb competències lectores.

Formació d’un lector literari:

• Fer experimentar la comunitat literària
• Utilitzar textos que donin suficients elements de suport per obtenir el significat i alhora augmentar les capacitats interpretatives de l’infant.
• Suscitar la implicació i la resposta dels lectors.
• Consumir el significat de manera compartida.
• Ajudar a progressar la capacitat de fer interpretacions més complexes
• Preveure activitats que afavoreixin totes les operacions implicades en la lectura.
• Interrelacionar les activitats tant de recepció com d’expressió literària i tant la seva forma oral com escrita.

Hans Christian Andersen

Va néixer el 2 d'abril de 1805 a Odense i va morir el 4 d'agost de 1875. Era fill d'un humil sabater i d'una bugadera. Hans va rebre de petit molt poca educació, encara que el seu pare va conrear la seva imaginació explicant-li històries fantàstiques i ensenyant-li a crear el seu propi teatre de titelles. Amb tan sols 14 anys, s'escapa a Copenhaguen per intentar convertir-se en actor o cantant. Va treballar per a Jonas Collin , director del Teatre Real, que li va finançar els seus estudis. Des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre , va aconseguir el seu primer èxit amb Un passeig des elcanal de Holmen a la punta Aquest de la illa d'Amager en els anys 1828 i 1829, un conte fantàstic que imita l'estil de l'escriptor alemany ETA Hoffman . La seva primera novel · la, El improvisador , o Vida a Itàlia ( 1835 ), va ser lloada per la crítica .

Va realitzar viatges per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre , novel · les i llibres de viatge. Però és gràcies als seus més de 150 contes infantils els que l'han establert com un dels grans de la literatura mundial . Entre les seves principals innovacions cal destacar l'ús d'un llenguatge quotidià i donar sortida a les expressions dels sentiments i idees que prèviament es pensava que estaven lluny de la comprensió d'un nen. 

Hans va tenir moltes amistats femenines en la seva vida i es va enamorar de diverses d'elles, però va morir verge , segons la biografia, HCAndersen og veninderne ( HC Andersen i les seves amigues ), de l'escriptora Bente Kjoelbye .

El seus contes han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel·lícules i obres d'escultura i pintura. 

Entre els seus populars contes podem trobar...

• L'aneguet lleig
• El vestit nou de l'emperador
• La reina de les neus
• Les sabatilles vermelles
• El soldadet de plom
• El rossinyol
• La nena dels llumins
• El sastre valent
• La sireneta

Germans Grimm

Jacoob i Wilhelm Grimm eren dos savis lingüistes alemanys que van viure durant la primera meitat del segle XIX. Van néixer, respectivament, el 1785 i el 1786 en una petita ciutat que es diu Hanau i van morir a Berlín, primer Wilhelm, el 1859, i després Jacob, el 1863. Van residir molts anys a Kassel on van treballar com a bibliotecaris.

Els germans Grimm no foren autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu, L'ocell d'or.... són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

• Cuentos de Grimm: Tots els contes de fades dels germans Grimm
• Contes populars dels germans Grimm. 
• Conté el dossier Cinema per a estudiants: Basat en la pel·lícula "El secret dels germans Grimm".
• 1812-2012: Doscientos años de Grimm. 
• Projecte Grimm: Iniciativa internacional de narradors europeus, per a celebrar el bicentenari de la primera publicació dels «Contes per la infància i la llar» de Jacob i Wilhelm Grimm (1812).

Reculls de contes

• La bella dorment
• La Blancaneus
• La Caputxeta vermella
• El llop i les set cabretes
• Els músics de Bremen
• El pagès i el diable
• El sastre valent
• Ton i Guida / Hansel i Gretel
• Altres... 

... En la majoria dels contes dels germans Grimm, talment com en les rondalles dels altres països, hi ha una presència notable dels elements meravellosos: així hi intervenen tota mena d'animals fabulosos i de personatges que són el producte de la fantasia humana, com fades, bruixes, encantadors, follets, gnoms, dimonis, i n'hi ha molts que tenen poders sobrenaturals, i els animals sovint parlen i tenen capacitat per a fer tota mena de prodigis. Hi ha, també, alguns relats, que a vegades no deixen de sobtar per la seva cruesa, per la qual cosa sovint han estat objecte de manipulacions amb el propòsit de suavitzar-los...

Albert Jané

Charles Perrault

Va néixer el 12 de gener de 1628 a París i va morir a París el 16 de maig de 1703.

La seva família pertany a l'alta burgesia. Va cursar estudis de Literatura al col·legi de Beauvais en Paris, és diploma en Dret i s'inscriu en el col·legi d'advocats al 1651. 
Des de 1683 es va dedicar completament a la literatura. És autor del poema "El segle de Luis el Gran" (1687) que va suscitar una intensa controvèrsia literària. És famós sobretot pels seus contes, entre els quals figuren Ventafocs, El gat amb botes, El Petit Polzet i La bella dorment, que va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com a Contes de mamà Oca, per la il·lustració que hi havia en la coberta de l'edició original.
Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims infants, fins a l'actualitat. La seva gran fama la va aconseguir escrivint i contant contes especialment per als infants, ja que els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d'antany.

Les seves obres...
·         Barba Blava
·         Caputxeta Vermella
·         El gat amb botes
·         La bella dorment
·         La Ventafocs
·         Les fades
·         Pell d'ase
·         Pulgarcito
·         Riquet el del plomall
·         Contes de la mare oca

Els contes de Perrault són el resultat d'una censura bastant clara de tots els elements i els patrons que, en la versió original podrien resultar xocants o simplement no ser entesos per un públic mundà . Però Perrault transforma la història i l'adapta a la societat del seu temps, l'addició de finestres i pisos de la casa de la Ventafocs, la restauració de l'acció de Tom Thumb en el moment de la gran fam de 1693. 
Assenyala per exemple que la ogre de la Bella Dorment vol menjar una mica de salsa d'Aurore Robert, que el príncep i la seva bella no van dormir molt després de la seva reunió, o les botes del gat amb botes no eren molt convenients per caminar sobre els sostres de teula. Ell s'adapta al seu estil a la idea que ell vol donar a "Contes de Mamà Oca", multiplicant frases arcaiques i antiquades, a través del diàleg, aquesta narrativa que recorda les històries orals originals i vivacitat. 

La incorporació d'elements populars de la història és un marc romàntic, multiplicar senyals de pseudo-oral, així com una falsa innocència. Per tant Perrault va transformar el conte popular, la realització d'una de les obres mestres de la literatura universal , i va recuperar de l'oblit els vuit contes tradicionals que avui conformen la seva col.lecció.

Els seus contes...
·         Barba Blava
·         La Bella Dorment
·         Ventafocs
·         Puss in Boots
·         Fades
·         Badana
·         Tom Thumb
·         Caputxeta Vermella
·         Riquet el del Copete
·         Desitjos ridículs