Introducció

Aquest bloc ha estat creat per cinc alumnes del primer curs d'Educació Infantil; l'Alba Dominguez, la Sandra Checa, la Pilar Sevilla, la Ivette Amiell i l'Estel Daniel. 

Ha estat creat amb la finalitat de donar a conèixer i fomentar la literatura, els autors més importants amb els seus contes i  sobretot per a formar-nos nosaltres mateixes com a futures educadores, ja que el conte és i serà l'eina més important per als nens/es i per al seu aprenentatge. 

En aquest bloc hi podem trobar l'explicació, el resum i les diferents versions que podem trobar dels contes que hem escollit, la vida i les obres d'autors contemporanis i d'altres més moderns, que explicarem seguidament:

Charles Perrault

- La caputxeta vermella

- El gat amb botes

- La Cendrillosa

- La bella dorment

- El Barba blava

Germans Grimm

- La Capuxeta Vermella

- La Ventafocs

- La Blancaneus

- En Janot i Guideta

Andersen

- L'ombra

- L'aneguet lleig

- Les sabates vermelles

- La sireneta

- La reina de les neus

- El soldadet de Plom

Autors Contemporanis

• Chih- Yuan Chen - Guji Guji
• Janet i Allan Alberg -  El carter Joliu
• Mon Daporta i Óscar Millán - Una estranya bestiola
• Martin Barltscheit - El lleó que no sabia escriure
• David Mckee - Els conqueridors

L'adquisició de la competència literària

A través de l’ús de literatura a la classe com a forma de comunicació, és el començament de l’adquisició de la competència literària.

Els contes en els nens, ajuden  a la maduració afectiva dels nens. Van fer una anàlisi dels contes i van trobar que hi havia pocs personatges, molt tipificats i contrastats per característiques oposades, estructura dels episodis tancada, referències molt concretes i visuals ...

L’educació literària es proposa que un lector sàpiga com construir el significat del que llegeix a partir del que diu el text i així saber els significat del text. El nen ha de saber que probablement tot el que està escrit en el llibre no es veritat. El lector ha de saber distingir entre l’autor i el narrador. L’autor dona una sèrie de pautes per anar seguint les pistes.

S’ha de saber quins textos són adequats a cada edat.

Alguns estudis diuen, que molts llibres infantils de ficció, contradiuen a vegades les expectatives estructurals necessàries per a que els aprenents de lector adquireixin coneixements sobre les històries, a vegades perquè són limitats en el contingut o d’altres perquè eviten parts importants de l’estructura.

La imatge és un recurs que serveix per solucionar problemes de construcció i així que sigui més fàcil seguir la història.

Piaget es decantava més cap al desenvolupament lògic de l’infant i no al desenvolupament de la imaginació.

El text literari prové de dos àmbits d’estudi:

• El paper de la literatura en l’accés al text escrit: els nens aprenen més coneixements a partir de contes u folklore infantil.
• La comprensió de les narracions: la representació interna de l’estructura, el lector l’utilitza per entendre u recordar les històries. L’esquema narratiu es produeix a partir dels 4/5 anys.
• L’atenció actual cap a la lectura literària:  l’anàlisi de les històries era bàsicament la seva estructura narrativa, però ara s’amplia  a altres aspectes. Com per exemple la resposta del lector.

Adquisició de la literatura en dos tipus d’àmbit:

• L’adquisició de la forma: als 2 anys i mig l’infant construeix monòlegs, ja que l’adquisició apareix en edats molt primerenques.
• La relació entre l’experiència vital i la literària: la relació literatura amb la vida u la cultura del lector, evita la identificació de les competències literàries amb competències lectores.

Formació d’un lector literari:

• Fer experimentar la comunitat literària
• Utilitzar textos que donin suficients elements de suport per obtenir el significat i alhora augmentar les capacitats interpretatives de l’infant.
• Suscitar la implicació i la resposta dels lectors.
• Consumir el significat de manera compartida.
• Ajudar a progressar la capacitat de fer interpretacions més complexes
• Preveure activitats que afavoreixin totes les operacions implicades en la lectura.
• Interrelacionar les activitats tant de recepció com d’expressió literària i tant la seva forma oral com escrita.

Hans Christian Andersen

Va néixer el 2 d'abril de 1805 a Odense i va morir el 4 d'agost de 1875. Era fill d'un humil sabater i d'una bugadera. Hans va rebre de petit molt poca educació, encara que el seu pare va conrear la seva imaginació explicant-li històries fantàstiques i ensenyant-li a crear el seu propi teatre de titelles. Amb tan sols 14 anys, s'escapa a Copenhaguen per intentar convertir-se en actor o cantant. Va treballar per a Jonas Collin , director del Teatre Real, que li va finançar els seus estudis. Des de 1822 va publicar poesia i obres de teatre , va aconseguir el seu primer èxit amb Un passeig des elcanal de Holmen a la punta Aquest de la illa d'Amager en els anys 1828 i 1829, un conte fantàstic que imita l'estil de l'escriptor alemany ETA Hoffman . La seva primera novel · la, El improvisador , o Vida a Itàlia ( 1835 ), va ser lloada per la crítica .

Va realitzar viatges per Europa, Àsia i Àfrica i va escriure moltes obres de teatre , novel · les i llibres de viatge. Però és gràcies als seus més de 150 contes infantils els que l'han establert com un dels grans de la literatura mundial . Entre les seves principals innovacions cal destacar l'ús d'un llenguatge quotidià i donar sortida a les expressions dels sentiments i idees que prèviament es pensava que estaven lluny de la comprensió d'un nen. 

Hans va tenir moltes amistats femenines en la seva vida i es va enamorar de diverses d'elles, però va morir verge , segons la biografia, HCAndersen og veninderne ( HC Andersen i les seves amigues ), de l'escriptora Bente Kjoelbye .

El seus contes han estat traduïts a més de 80 idiomes i adaptats a obres de teatre, ballets, pel·lícules i obres d'escultura i pintura. 

Entre els seus populars contes podem trobar...

• L'aneguet lleig
• El vestit nou de l'emperador
• La reina de les neus
• Les sabatilles vermelles
• El soldadet de plom
• El rossinyol
• La nena dels llumins
• El sastre valent
• La sireneta

Germans Grimm

Jacoob i Wilhelm Grimm eren dos savis lingüistes alemanys que van viure durant la primera meitat del segle XIX. Van néixer, respectivament, el 1785 i el 1786 en una petita ciutat que es diu Hanau i van morir a Berlín, primer Wilhelm, el 1859, i després Jacob, el 1863. Van residir molts anys a Kassel on van treballar com a bibliotecaris.

Els germans Grimm no foren autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu, L'ocell d'or.... són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

• Cuentos de Grimm: Tots els contes de fades dels germans Grimm
• Contes populars dels germans Grimm. 
• Conté el dossier Cinema per a estudiants: Basat en la pel·lícula "El secret dels germans Grimm".
• 1812-2012: Doscientos años de Grimm. 
• Projecte Grimm: Iniciativa internacional de narradors europeus, per a celebrar el bicentenari de la primera publicació dels «Contes per la infància i la llar» de Jacob i Wilhelm Grimm (1812).

Reculls de contes

• La bella dorment
• La Blancaneus
• La Caputxeta vermella
• El llop i les set cabretes
• Els músics de Bremen
• El pagès i el diable
• El sastre valent
• Ton i Guida / Hansel i Gretel
• Altres... 

... En la majoria dels contes dels germans Grimm, talment com en les rondalles dels altres països, hi ha una presència notable dels elements meravellosos: així hi intervenen tota mena d'animals fabulosos i de personatges que són el producte de la fantasia humana, com fades, bruixes, encantadors, follets, gnoms, dimonis, i n'hi ha molts que tenen poders sobrenaturals, i els animals sovint parlen i tenen capacitat per a fer tota mena de prodigis. Hi ha, també, alguns relats, que a vegades no deixen de sobtar per la seva cruesa, per la qual cosa sovint han estat objecte de manipulacions amb el propòsit de suavitzar-los...

Albert Jané

Charles Perrault

Va néixer el 12 de gener de 1628 a París i va morir a París el 16 de maig de 1703.

La seva família pertany a l'alta burgesia. Va cursar estudis de Literatura al col·legi de Beauvais en Paris, és diploma en Dret i s'inscriu en el col·legi d'advocats al 1651. 
Des de 1683 es va dedicar completament a la literatura. És autor del poema "El segle de Luis el Gran" (1687) que va suscitar una intensa controvèrsia literària. És famós sobretot pels seus contes, entre els quals figuren Ventafocs, El gat amb botes, El Petit Polzet i La bella dorment, que va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com a Contes de mamà Oca, per la il·lustració que hi havia en la coberta de l'edició original.
Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims infants, fins a l'actualitat. La seva gran fama la va aconseguir escrivint i contant contes especialment per als infants, ja que els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d'antany.

Les seves obres...
·         Barba Blava
·         Caputxeta Vermella
·         El gat amb botes
·         La bella dorment
·         La Ventafocs
·         Les fades
·         Pell d'ase
·         Pulgarcito
·         Riquet el del plomall
·         Contes de la mare oca

Els contes de Perrault són el resultat d'una censura bastant clara de tots els elements i els patrons que, en la versió original podrien resultar xocants o simplement no ser entesos per un públic mundà . Però Perrault transforma la història i l'adapta a la societat del seu temps, l'addició de finestres i pisos de la casa de la Ventafocs, la restauració de l'acció de Tom Thumb en el moment de la gran fam de 1693. 
Assenyala per exemple que la ogre de la Bella Dorment vol menjar una mica de salsa d'Aurore Robert, que el príncep i la seva bella no van dormir molt després de la seva reunió, o les botes del gat amb botes no eren molt convenients per caminar sobre els sostres de teula. Ell s'adapta al seu estil a la idea que ell vol donar a "Contes de Mamà Oca", multiplicant frases arcaiques i antiquades, a través del diàleg, aquesta narrativa que recorda les històries orals originals i vivacitat. 

La incorporació d'elements populars de la història és un marc romàntic, multiplicar senyals de pseudo-oral, així com una falsa innocència. Per tant Perrault va transformar el conte popular, la realització d'una de les obres mestres de la literatura universal , i va recuperar de l'oblit els vuit contes tradicionals que avui conformen la seva col.lecció.

Els seus contes...
·         Barba Blava
·         La Bella Dorment
·         Ventafocs
·         Puss in Boots
·         Fades
·         Badana
·         Tom Thumb
·         Caputxeta Vermella
·         Riquet el del Copete
·         Desitjos ridículs

Autors importants

Charles Perrault

(Feu un clic a la imatge)

Germans Grimm

(Feu un clic a la imatge)

Hans Christian Andersen

(Feu un clic a la imatge)

Versions de la Caputxeta Vermella

L'evolució dels contes de la caputxeta vermella ens servirà per mostrar la relació entre els contes populars i la literatura infantil.

La primera versió escrita d'aquest conte es troba en les Històries, o contes du temps passé, avec des Moralitéz. A França per Charles Perrault el 1697. Perrault va realitzar la seva versió a partir de narracions orals.

Perrault va especificar, en una narració al marge del seu escrit, que el narrador ha de alçar la veu de forma terrorífica en formular l'última resposta del llop.

Marc Soriano ha estat un dels autors més importants en l'estudi dels contes populars des de la perspectiva sociohistòrica. En analitzar les versions populars de la caputxeta vermella des d'aquest punt de vista, Soriano (1975) va insistir que el conte respon a la fam i la duresa de les condicions de vida dels camperols fins al segle XVII, al perill real que suposava l'existència dels llops en els grans boscos europeus ia la complaença dels receptors populars pel triomf del feble enfront del poderós en els casos en que la nena enganya al llop.

Perrault en primer lloc va censurar els aspectes menys civilitzats i inconvenients per a la nova audiència, aspectes com el canibalisme, el striptease realitzat per Caputxeta abans de ficar-se al llit o l'escatologia en la seva fugida; en segon lloc, va augmentar el realisme i la coherència de la narració en detriment dels elements meravellosos i absurds, com ara la transformació de la disjuntiva entre els camins d'agulles i agulles per la dels camins llarg i curt i, en tercer lloc, i molt especialment, va introduir una moralitat de la història.

Aquests canvis resulten molt significatius: per a la literatura infantil, perquè ajusten el conte a una de les constants de la literatura adreçada als infants.

La segona versió de la caputxeta vermellava ser realitzada per Jacob i Wilheim Grimm a Kinder - und Hausmärchen al1812-1815 . 

Efectivament , entre la versió de Perrault i la dels germans Grimm, existent algunes diferències, però, en general,s'assemblen de manera que no hi ha dubte que es refereixen al mateix conte.

A part del final i de algunes diferències de detall , cal ressaltar la superació dels nus (el Llop es col·loca els vestits de l'àvia i no demana a caputxeta que es desvesteixen) i l'advertència explícita de la mare a la nena sobre els perills del bosc, la qual cosa canvia el sentit de la moralitat i permet un propòsit final d'esmena:
" caputxeta vermella va pensar : ja no et tornaràs a desviar del camí si la teva mare t'ho ha prohibit".

El conte va continuar, doncs , sota una forma explícitament alliçonadora, però el tema sexual va deixar d'estar en primer pla. Caputxeta vermella s'havia allunyada de les formes populars per esdevenir un conte definitivament infantil, amb un missatge educatiu sobre l'obediència deguda .

Rodari va assenyalar que n'hi ha prou cinc paraules (nena, bosc, llop, àvia) perquè qualsevol persona del món occidental evoqui i respongui: La caputxeta vermella. Aquest tipus de difusió social que ara es comparteix amb les pantalles, sobretot amb la familiarització de diversos dels contes a través de les pel·lícules de la indústria Disney.

Per caputxeta vermella, el retorn als orígens comporta un canvi: la sistemàtica de la versió dels Grimm per sobre de la de Perrault. Aquest missatge sexual repressiu i el càstig definitiu de la caputxeta en la versió d'aquest últim resultaven poc adequats per als estàndards moderns de la literatura infantil.

Relació dels contes amb els pecats capitals

Seguidament relacionarem una sèrie de contes amb els pecats capitals, com per exemple:

• Blancaneus 

En la Blancaneus podem trobar la vanitat. Es pot observar com la bruixa té un alt concepte de si mateixa i ho remarca amb un desig excessiu per fer-se notar i lloar pels altres. Això ho fa quan preguntar al mirallet; qui és la més guapa del món? i quan intentar matar la Blancaneus perquè el mirall li diu que és ella la més guapa del món.

• Ventafocs

En aquest conte podem trobar l'enveja. La Ventafocs és una persona que és molt feliç tot i les coses dolentes que li han passat i la família que té (germanastres i madrastra) , què sempre li volen fer males passades. La ventafocs tot i això, és feliç i les seves germanastres i madrastra no ho poden aguantar, li tenen enveja i li compliquen la vida.  

• Janot i Guideta

Hi podem trobar la gula, que és un plaer incontrolable relacionat amb el menjar o les begudes. Això és el què passa, a en Janot i la Guideta que són dos nens, que no són capaços de controlar-se amb el menjar, quan veuen la caseta de llaminadures tenen un vici que els hi costa molt parar de menjar. 

• La Sireneta

En aquest conte hi podrem trobar la luxúria, ja que la Sireneta té un desig sexual desordenat i incontrolable per un humà, que és el príncep d'un regne. Ella fa el necessari per aconseguir ser humana, li demana a la bruixa del mar que li doni un cos de dona i la bruixa del mar li diu que si li donar la seva veu, ella li dóna un cos de dona. I així ho fa, i la Sireneta aconsegueix el seu desig, estar amb el príncep.  

La Caputxeta Vermella...

És un conte popular europeu del que n'existeixen nombroses variants. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i la foscor del bosc, una antítesi típicament medieval.

La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm,  la qual es va realitzar al 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a casa de l'àvia, es cruspeix a l'àvia. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.

La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual.

Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contes Kinder- und Hausmärchen (1812). 

En aquesta, la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.

Altres autors i edicions...


CAPERUCITA ROJA

VV.AA.

TODOLIBRO EDICIONES, S.A., 2012

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

NORDICA, 2011

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

LA GALERA, S.A. EDITORIAL, 2009





CAPERUCITA ROJA

LAURENCE JAMMES

IMAGINARIUM (STEP TWO, S.A.), 2009

CAPERUCITA ROJA

WILHELM GRIMM y JACOB GRIMM

ANAYA, 2006

CAPERUCITA ROJA

CHARLES PERRAULT

M1C, S.L., 2010

CAPERUCITA ROJA

VV.AA.

COMBEL, 2004

Los conquistadores

Va ser escrit per David McKee, el qual va nèixer al Regne Unit l'any 1935. És un escriptor i il·lustrador dedicat a la literatura infantil i juvenil. És especialment conegut per ser el creador de la sèrie del Elmer, l'elefant de colors, inspirat en l'obra de Paul Klee. També ha treballat com a animador en una companyia.

En aquest conte podem reconèixer l'estil de McKee, és a dir , el seu dibuix pla, esquemàtic i merament descriptiu, però amb gran càrrega afectiva . Però , aquí va més enllà. Els conqueridors té una lectura més profunda que fa pensar al lector. Utilitza la clàssica fórmula de " Hi havia una vegada ... " per acostar-nos a una realitat que passa cada dia, però il·lustrada en un món imaginari. Països com el dels conqueridors sempre han existit. El problema és quan es veuen amenaçats per la cultura dels altres. És una bona història per tractar la tolerància i el respecte a l'aula.

És la història d'un país amb un únic objectiu: dedicar-se a envair tots els estats del món. Per això, compten amb un gran exèrcit, el més gran.

Un dia, troben un país que encara no havien conquerit. L'exèrcit hi va arribar per envair la zona quan es van trobar amb un país sense exèrcit amb habitants pacífics i bondadosos. Es van quedar allà durant setmanes i poc a poc van anar adoptant els seus costums. El capità de l'exèrcit, en adonar-se dels fets, va canviar als soldats per altres que no estiguessin influenciats pels habitants del país. Els soldats que van arribar nous també van acabar adoptant els costums  del país, abandonant els seus uniformes, cantant els seus himnes i menjant els seus plats típics. 

Quan els soldats van tornar, van ensenyar a les seves famílies el que havien après i aquestes van acabar adoptant els costums del petit país.

VALORS PSICOLÒGICS DEL CONTE

• La guerra i la pau són conductes que responen a convenciments personals sobre la manera com volem viure.
• Es pot viure de moltes maneres, amb moltes creences; però ningú no hauria d’imposar les seves per damunt de les dels altres.
• Viu i deixa viure.
• Dos no es barallen si un no ho vol.
• L’amabilitat depèn de qui la dóna, no de qui la rep.
• Tractar bé a qui no ens tracta bé és un fet voluntari i cerebral que distingeix les persones d’altres espècies d’éssers vius.

Autor: David Mckee

Editorial: kókinos, 2004

Il·lustrador: David Mckee

Traductor: Castellà: Los conquistadores. Català: no està traduït. Al Robafaves de Mataró el tenen en castellà sempre. Es pot adquirir per internet a: jove@robafaves.com. Anglès: amazon.co.uk/ conquerors-David McKee. Francès: (google): fnac David Mckee.

El lleó que no sabia escriure

Es tracta d’un conte infantil que narra les vivències del seu protagonista, el lleó, que volia escriure una carta d’amor a la lleona. Però ell no sabia escriure així que anar a diferents animals, d’un en un,  per tal que l’ajudessin des del mico fins a la girafa passant pel cocodril, el peix i l’escarabat piloter, entre d’altres. 

Però cap d’ells s’ajustava al que el lleó volia dir-li així que es va enfadar tant i tant que va començar a cridar als quatre vents tot el que li escriuria a la seva amada si pogués. I la lleona, que el va escoltar, va quedar totalment enamorada d’aquelles paraules tan polides i va acabar per ensenyar-li a escriure ella.

Títol: El lleó que no sabia escriure. 
Autor: Martin Barltscheit. 
Editorial: Lóguez. 
Traductor/a: Lorenzo Rodríguez López

Frases d'autors

(Feu un clic a la imatge )

(Feu un clic a la imatge )

(Feu un clic a la imatge )

Hannah Arendt

Va nèixer a Hannover el 1906 i va morir a Nova York al 1975. Era una filòsofa alemanya, d'ascendència jueva. Va estudiar a les universitats de Marburg, Friburg i Heidelberg, i en aquesta última va obtenir el doctorat en filosofia sota la direcció de K. Jaspers. 

En els orígens del totalitarisme la seva obra més reconeguda comenta que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com "llei natural", visió amb la qual justifiquen l'exterminació de les classes i races teòricament "condemnades" per la naturalesa i la història. Altres obres seves són: La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963), Homes en temps ombrívols (1968), Sobre la violència (1970) i La crisi de la república (1972).

Era coneguda principalment com a assagista política, però també va ser una crítica literària subtil i atenta. Entre 1924 i 1929 va cursar estudis de filosofia i teologia. 

Va ser autora de nombroses obres i es va donar a conèixer al 1951 amb un treball titulat "Els orígens del totalitarisme". Aquesta obra va ser traduïda a l'alemany per la seva mateixa autora per a una edició de 1955.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/arendt.htm

"Para decir cómo es la vida, y como nos trata la suerte o el destino, sólo podem narrarla como un cuento" 

Hannah Arendt. 

Importància dels contes

El conte és com un bagul ple de possibilitats de cara al desenvolupament del nen, és un dels millors regals que se li pot oferir a un nen. I una eina o font per sedimentar i enfortir els poders psíquics com són la imaginació, la fantasia i la sensibilitat, com alhora les seves emocions.

Els nens aprenen a ficar-se en aquest món màgic utilitzant com a vehicle als adults i així, se'ls ajudar a aconseguir un equilibri entre la realitat i el somni, molt important per fer front al món actual. Gràcies a la veu dels adults, els nens escolten i observen les imatges amb atenció. Depen dels adults si els hi transmet entusiasme i encant de cada anècdota i de demostrar-los les històries sorprenents i fantàstiques i unes altres de la nostra vida diària on s'aprenen formes d'actuar, de comunicar-se i de créixer.

 

Ocupa un lloc fonamental en la vida d'un infant i té una gran importància en el futur desenvolupament del nen perquè:

• Ajuda el nen a descarregar moments d'ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions. 
• Nodreix i enriqueix la fantasia, ampliant el món de l'experiència. 
• Afavoreix el procés de maduració integral de la personalitat del nen. 
• Posar en contacte els infants amb el món de la realitat. 
• Fomentar l'inici de codis morals: el bé i el mal, respecte, generositat...etc 
• Afavoreix moments de diàlegs i trobada afectiva amb la persona adulta i l'infant.

En l'Educació Infantil diem que és important el conte, ja que podem treballar diferents elements alhora com; Els elements lingüístics (així el nen s'aproxima al coneixement de la paraula), els simbòlics i imaginatius (així desenvolupa la imaginació), els ambientals (on poden aproximar-se i conèixer diferents històries) els expressius (on comprenen la interpretació) i els psicològics (on poden afrontar i resoldre conflictes, etc...) i els conductuals i socials (contribueixen a aprendre hàbits de conducta)

Autors importants

Paul Gustave Doré 

Boris Cyrulnik