Versions de la Caputxeta Vermella

L'evolució dels contes de la caputxeta vermella ens servirà per mostrar la relació entre els contes populars i la literatura infantil.

La primera versió escrita d'aquest conte es troba en les Històries, o contes du temps passé, avec des Moralitéz. A França per Charles Perrault el 1697. Perrault va realitzar la seva versió a partir de narracions orals.

Perrault va especificar, en una narració al marge del seu escrit, que el narrador ha de alçar la veu de forma terrorífica en formular l'última resposta del llop.

Marc Soriano ha estat un dels autors més importants en l'estudi dels contes populars des de la perspectiva sociohistòrica. En analitzar les versions populars de la caputxeta vermella des d'aquest punt de vista, Soriano (1975) va insistir que el conte respon a la fam i la duresa de les condicions de vida dels camperols fins al segle XVII, al perill real que suposava l'existència dels llops en els grans boscos europeus ia la complaença dels receptors populars pel triomf del feble enfront del poderós en els casos en que la nena enganya al llop.

Perrault en primer lloc va censurar els aspectes menys civilitzats i inconvenients per a la nova audiència, aspectes com el canibalisme, el striptease realitzat per Caputxeta abans de ficar-se al llit o l'escatologia en la seva fugida; en segon lloc, va augmentar el realisme i la coherència de la narració en detriment dels elements meravellosos i absurds, com ara la transformació de la disjuntiva entre els camins d'agulles i agulles per la dels camins llarg i curt i, en tercer lloc, i molt especialment, va introduir una moralitat de la història.

Aquests canvis resulten molt significatius: per a la literatura infantil, perquè ajusten el conte a una de les constants de la literatura adreçada als infants.

La segona versió de la caputxeta vermellava ser realitzada per Jacob i Wilheim Grimm a Kinder - und Hausmärchen al1812-1815 . 

Efectivament , entre la versió de Perrault i la dels germans Grimm, existent algunes diferències, però, en general,s'assemblen de manera que no hi ha dubte que es refereixen al mateix conte.

A part del final i de algunes diferències de detall , cal ressaltar la superació dels nus (el Llop es col·loca els vestits de l'àvia i no demana a caputxeta que es desvesteixen) i l'advertència explícita de la mare a la nena sobre els perills del bosc, la qual cosa canvia el sentit de la moralitat i permet un propòsit final d'esmena:
" caputxeta vermella va pensar : ja no et tornaràs a desviar del camí si la teva mare t'ho ha prohibit".

El conte va continuar, doncs , sota una forma explícitament alliçonadora, però el tema sexual va deixar d'estar en primer pla. Caputxeta vermella s'havia allunyada de les formes populars per esdevenir un conte definitivament infantil, amb un missatge educatiu sobre l'obediència deguda .

Rodari va assenyalar que n'hi ha prou cinc paraules (nena, bosc, llop, àvia) perquè qualsevol persona del món occidental evoqui i respongui: La caputxeta vermella. Aquest tipus de difusió social que ara es comparteix amb les pantalles, sobretot amb la familiarització de diversos dels contes a través de les pel·lícules de la indústria Disney.

Per caputxeta vermella, el retorn als orígens comporta un canvi: la sistemàtica de la versió dels Grimm per sobre de la de Perrault. Aquest missatge sexual repressiu i el càstig definitiu de la caputxeta en la versió d'aquest últim resultaven poc adequats per als estàndards moderns de la literatura infantil.